NEW!!!

He posat un nou apartat al blog, es diu ENQUESTA i apareix a mà dreta --->
En ell aniré pensant preguntes que sempre m'hagués agradat fer i podem veure els resultats. M'encantaria que em féssiu arribar les vostres preguntes, així les podríem posar a ENQUESTA.
També podeu deixar els vostres comentaris!

AS LARGE AS LIFE!

RON MUECK
Vaig anar a l'exposició de Ron Mueck el cap de setmana passat. Era la primera vegada que el meu estimat H. anava a la National Gallery, jo hi havia anat abans.
Quines figures, són tan reals! Fan venir malestar i tot.
Jo el primer que li vaig dir a l'H. va ser que si ell hagués estat en Ron jo no haguès pogut viure sota el mateix sostre. Envoltada d'aquelles figures, ni parlar-ne!
Ja em fan por les figures mal fetes de pallassos i les nines antigues, com per compartir el meu espai amb mil figures reals sense vida!
L'exposició em va encantar perquè és d'aquelles que no et deixen igual. Quin detallisme! D'aquelles que gaudeixes sense ser un expert en res!
Recomano anar a veure l'obra de Ron Mueck allà a on sigui.
L'escultura es diu: Big Man, 2000.

DIADA DE SANT JORDI!

Feliç diada de Sant Jordi!
Espero que hagueu passat molt bon dia i que l'ambient als carrers entre llibres i roses hagi estat espectacular!
Aquí, lluny, a Ottawa, ha fet molt bon dia i això ha mantingut el meu ànim eufòric! He escoltat Catalunya Ràdio tot el dia, per fer ambient, he anat al quiosc i he mirat llibres i revistes, no hi havia aglomeracions ni autors firmant llibres, només jo, entre els estants, feliç, fent diada!
Ara arribarà el meu estimat H. i ja li tinc el llibre preparat, amb dedicatòria i tot, li he comprat "The Undercover Economist", sé que li agradarà!
També sé que serà una lectura que jugarà en contra meva, segur que veurà cada exemple de consumisme compulsiu en la meva figura, però almenys és un llibre que es llegirà!

Avui el títol de l'entrada és en català, no podia ser menys!

SPRING HAS SPRUNG!

El parc del costat de casa.
Finalment puc dir que la primavera ha arribat a Ottawa! Ja sé que la setmana passada encara nevava però avui estem a 21ºC, el sol brilla com fa molts dies que no brillava i tothom ha sortit de casa per passejar pels parcs i pel canal!
Ottawa és preciosa amb llum de sol!
Espero no veure neu en molts dies!
Ens apropem a la diada de Sant Jordi i és el meu dia preferit per passar a Barcelona. Aquest any no hi seré però porto la tradició allà on vaig i espero rebre una rosa del meu estimat H. Quan vivíem a Bristol, com que no venien roses per separat, sempre em portava un ram sencer! Ja ho veurem...
Aquí, diuen que aquesta tradició nostra és una mica sexista i que normalment les dones llegeixen molt més que els homes...
M'han proposat que li compri una rosa i que ell em regali un llibre, potser sí que ho faré així aquest any!

A FASHION VICTIM!

Estic malalta, tinc la grip i no em puc moure de casa, perquè a Ottawa segueix nevant i fent fred.
Quan anava a l'escola, i em posava malalta, el meu estimat H. em venia a visitar a casa, després de classe, i sempre em portava una revista.
M'encanten les revistes de moda, i ara no puc estar malalta sense tenir-ne una voltant per casa, no ho sé, em poso de mal humor si no en tinc cap!
Les revistes m'acompanyen quan estic malalta i quan viatjo en avió i he d'estar llargues hores avorrides a l'aeroport, la música m'acompanya en totes les altres ocasions...
No és que em facin més intel·ligent ni més llesta, tampoc crec que em tornin més idiota del que ja sóc, simplement m'entretenen i com que ja vaig descobrir fa temps que mai seria un Einstein, doncs les devoro amb alegria!
I fa dos dies, mentre llegia la GLAMOUR al llit, mentre passava la meva grip a casa, vaig parar-me en un comentari d'una lectora canadenca que deia:
"Si no mesurem la nostra intel·ligència agafant de base l'intel·ligència d'Einstein, perquè agafem de base el cos de la Gisele per mesurar la bellesa del nostre cos?"
Em va deixar pensativa, és veritat, gairebé tots sabem que no som tan llestos com l'Einstein i no passa res, però no entenem com no tenim el cos de la Gisele, i ens pensem que algun dia, podrem arribar a tenir-lo, a base de dietes.
Més val estar contents amb el que tenim!

SPRING HASN'T SPRUNG!

Necessitava veure verd. Avui ha tornat a nevar, 12 d'abril i neva com si estiguéssim a desembre... Tot torna a estar blanc i encara que la neu sempre m'ha agradat molt més que la pluja, ara ja en començo a estar cansada!
El videoclip m'encanta, també la cançó, em posa de bon humor i avui necessitava sentir que potser a altres bandes ja fa calor, ja es gairebé estiu i hi ha gent que sua!
Quin temps us fa?

TORONTONTERO!

He tornat de vancances!
Hem fet un viatge de deu dies per Toronto, les Mil illes, Kingston, les "Catarates del Niagara", Niagara on the Lake, on hi fan el icewine, i Ottawa. Ens ha fet molt mal temps i un fred que ens tenia a tots gelats però ens ha encantat i ens ho hem passat molt bé!
Ara la tranquil·litat torna a estar instal·lada a casa, i encara que enyoro el xivarri de fons que hi ha hagut aquests dies, aprofito per tornar a escriure.
Toronto recorda una mica a Nova York, sobretot la part dels gratacels, és més petita però no li té res a envejar.
La Mag i el Ramon van arribar amb un cotxe xulíssim, un mustang descapotable, ells havien llogat la gamma més barata però com que no hi havia cap cotxe barat els varen donar aquella bèstia!
Nosaltres anavem davant, amb un Toyota Tercel atrotinat i sobrecarregat de pes, el Toyota és gairebé tan vell com el Ford Fiesta...
Vam anar a fer una cata de vins a Niagara on the Lake i ens varen ensenyar les quatre coses bàsiques, són uns experts!
La Mire i el Javi s'ho miraven embadalits. El Javi es va comprar un barret on hi posa Canadà i no se l'ha tret en tot el viatge, no podiem arrugar-li, ni sentar-nos-hi sobre perquè sinó podien anar mal dades! Era molt graciòs veure'l preocupar-se tant pel seu valuòs record de Canadà!
La Mire estava atenta a qualsevol botiga que trobavem pel camí, però volia veure-ho tot abans de comprar res, així que quan es va decidir a comprar les coses que li havíen agradat més, ens varen tancar totes les botigues.
La Mag estava a 38 de febre i portava una jaqueta de primavera, feia fred, molt fred, deviem estar a uns -10ºC. Jo em vaig oferir per deixar-li el meu abric i ens els vam canviar. Per reforçar la meva indumentària i no passar tan fred tots em varen deixar una prenda de roba. Vaig acabar que semblava el Jep, de Jep i Fidel. Estava horrible amb un gorro vermell que semblava una barretina! El pitjor és que a les "Catarates del Niagara" ens varen fer la típica foto de record i me la vaig comprar molt emocionada. Ara tinc una foto amb les catarates rere, de nit, amb llums i colors vuitanteros, amb el casino de la zona, amb la torre mirador, sembla un fons de Les Vegas i davant el nostre grup amb el Jep acabat de baixar del poble...
L'Horaci es va enamorar d'una de les Mil illes, per suposat no hi ha res de res allà, només tranquil·litat i més tranquil·litat, diu que si algún dia el perdo, el vagi a buscar a l'illa de Wolfe, que ell estarà allà amb el Popeye, mentre jo estic al Centre Comercial d'Ottawa.

Amb el títol faig una excepció avui però és que ha estat la paraula d'aquest viatge!