OH, THAT IS SO FUNNY!!!

Ottawa i els ottawencs tenen coses curioses com per exemple dir: "Això sí que és graciós" en comptes de riure! El mister H. i jo sempre pensem: "Aleshores perquè no rius..."
També és curiós que per canviar el color del semàfor han de prémer un botó, però quan plou apareix un símbol damunt el botó on s'hi pot llegir: "Si prem el botó serà sota la seva responsabilitat, corre el perill de sofrir una descàrrega elèctrica mortal."
Imagineu-vos un vianant que s'està mullant, vol que el semàfor es canviï de color, només ho aconsegueix si pitja el botó però llegeix el cartellet i només té dues opcions: Esperar que pari de ploure i no hi hagi perill de descàrrega o bé creuar en vermell...
Però quan veus la qualitat de vida d'aquesta capital de món, creus que pots passar per alt aquests dies plujosos, el fred hivern i la manca de riure de molts ottawencs!
Les fotografies són d'una excursió pel canal que varem fer aquest dissabte. Com veieu la gent gaudeix d'un bon dia d'estiu i l’estrès brilla per la seva absència! Tan debò sigui així sempre!
El divendres me'n vaig a fer un viatge pel Quebec, així que malauradament, estaré uns quants dies sense escriure. Em faria il•lusió que mantinguéssiu el bloc alegre posant comentaris!
Un petó molt fort, ja gairebé arribem a les 3000 visites i tot gràcies a vosaltres!

DOWN TO THE RIVER!

Des de 1983, un artista d'Ottawa experimenta formes amb pedres i roques del costat del riu Ottawa. Només utilitza pedres, i amb elles aconsegueix fer formes perfectes o no tan perfectes però boniques. El treball d'aquest home ha esdevingut tot un símbol per la seva ciutat i any rere any milers de locals i estrangers van a veure que ha fet.
L' hivern, la neu i el fred, cobreixen les pedres o fan caure les figures i aquell racó de riu cau en l'oblit o hiverna fins que torna el bon temps.
És espectacular veure tot el treball que durant tants anys ha fet aquest homes, un treball efímer que cau en el record cada any.
La millor llum per contemplar aquestes escultures és la del vespre, quan el sol està a punt de pondre's rere el bosc de l'altre costat del riu i els últims raigs de llum ataronjada creuen l'aigua per il•luminar les figures.
Val la pena veure-ho.

SHOW ME WHAT DEMOCRACY LOOKS LIKE!

Ahir varem anar, amb uns amics que ens han vingut a veure, a una manifestació en contra de la política del President Bush.
Resulta que George W. Bush (EEUU), Felipe Calderón (MEXICO) y Stephen Harper (CANADA) es reunien a discutir les seves cosetes, que a mi em queden una mica grosses, al Chateau Montebello, una preciositat de castell fet de troncs, situat prop d'Ottawa.
Com que el recorregut de la marxa era pel centre d'Ottawa, varem aprofitar per fer turisme mentre protestàvem una mica. Se sentia cridar: Show me what democracy looks like! i nosaltres contestàvem: this is what democracy looks like!
Hi havia gent de totes les parts del món i la manifestació va ser molt pacífica i molt divertida, amb pallassos i tot!
El fet és que, com que nosaltres hem vist tantes pel•lícules de Hollywood, doncs varem veure de seguida que al sostre d'un edifici alt hi havia dos policies. Ens varem pensar que eren franctiradors, ja sabeu, com que som uns entesos en el tema...
Quan varem fer zoom amb la càmera, varem veure que només eren un parell de policies fent fotografies i mirant a través de prismàtics que tot anés rotllat, i ens varem quedar tranquils. Però eren realment tant inofensius com semblaven? Això no ho sabem mai!

ROOMVA!!!

Primer, vull tornar al hit del blog, que sense cap dubte ha estat el robotet aspiradora! Ja li hem posat un nom al nostre Roomva (ve de room vaccum), l'hem copiat d'un model més car, no som gaire originals.
Quan vaig escriure la meva entrada, ensenyant-vos el nostre robotet nou era perquè estava molt emocionada, no volia fer propaganda, però com que ha creat tantes expectatives us volia donar una noticia bomba!
El Mister H. ha trobat una BOTIGA A BARCELONA que les ven per 180€! Això ja és tot un altre preu, ens varem espantar quan varem veure que costaven 400€! La botiga és:
Raimon Santamaria Serra
C/ Marina 317, baixos
C.P. 08025
Barcelona
TELF +34 902 747 757
FAX +34 902 747 758
MOVIL +34 678 698 244

Bé, espero que per reis surtin moltes roomves perquè, sincerament, entre el Popeye (aspiramolles) i el robotet (aspiratoteslesaltrescoses) tenim el parquet lluent com si fos el d'un palau italià!

HOLLYWOOD!

A casa sempre hem estat uns amants del cinema. Cada Nadal, es fa una repassada d'aquelles estrelles de Hollywood dels 50 o 60 que varen marcar una època, el meu tiet és el que sap més noms!
El glamour que fa temps que s'ha perdut i una bellesa real i colpidora són els trets distintius d'aquestes actrius.
Sé que us agradarà repassar noms i cognoms, segur que en sabeu molts més que jo... M'agradaria fer una petita competició però em temo que de moment l'haureu de fer sense mi!
Espero que us agradi això que he trobat al Youtube i que m'ha traslladat a un altre temps!

WELCOME TO HER PARTY!!!

La nostra veïna i amiga Kristin va tenir una idea l'any 2000. Volia que un dia, un sol dia de la seva vida, tota la gent que havia conegut al llarg dels anys es reunissin en un sol punt del món. Família, amics, coneguts propers de tot el món junts celebrant l'amistat.
Va pensar llargament sobre aquella idea, anys i tot, i va decidir portar-ho a terme. Va començar a preparar una festa per l'any 2010, perquè la gent tingués temps d' organitzar-ho, perquè tinguessin deu anys per estalviar si calia pels bitllets d’avió.
La Kristin ha viatjat molt i ha viscut llargues temporades a moltes parts del món, des de Guatemala a Corea del Nord, té molts amics a llocs remots que no pot veure sovint. La idea la fa viure amb molta il•lusió esperant el gran dia de la festa. “Ara ja queda molt poc, només tres anys” diu amb alegria.
Cada any, envia una postal de recordatori a tots els convidats i té una pàgina web i tot!
La gent viu com vol, i la Kristin ha decidit que val la pena invertir moltes hores en la preparació d’aquesta festa, moltes hores en aquelles persones que han compartit moments de la seva vida, moltes hores pels seus amics! Jo li envejo aquesta energia!

A NEW FAMILY MEMBER!

Com la majoria de vosaltres ja sabeu, el meu estimat Mister H. és un apassionat de l'informàtica i les tecnologies en general.
Jo normalment no entenc ni la meitat de les coses que m'intenta explicar: que si hi ha un nou programet que em solucionarà aquella cosa de l’ordinador que sempre em posa nerviosa o si ha sortit un nou xip que si el programes t'ajuda a fer no se què per internet... sempre deixo el tema tecnològic a les seves mans. A les meves hi deixem la part més creativa: decorar pis, escriure postals d’aniversaris pels amics...
Però per primera vegada un dels seus utensilis em té totalment embadalida! S'ha convertit en un dels meus millors amics d'Ottawa! Es tracta d'un robot aspiradora!
És com un membre més de la nostra família, sempre pintoresca! El nostre robotet nou és verd llimona i ja es coneix el pis de pe a pa, va aspirant estores i terres, té fins i tot un petit “plumero” per treure la pols dels sòcols!
Quan Mister H. em va dir que ens el compràvem vaig estar totalment d'acord, “crec que és una bona inversió” vaig dir-li, els dos odiem passar l'aspiradora! No és gaire car així que ens hi varem tirar de cap! Varem desembolicar el paquet com si fóssim nens obrint regals de reis, quina emoció!
Molt bona compra! Estem totalment encantats!

LABOUR OF LOVE!

Una de les històries més boniques que he escoltat aquí a Ottawa és la següent:
Moltes parelles quan es casen donen de regal un petit pi.
Normalment, els petits regals que els nuvis donen el dia del seu casament serveixen de ben poca cosa i al cap de poc temps, no saps com, però han desaparegut del mapa...
Bé, la finalitat de regalar un petit pi és que, quan els convidats el plantin en el seu jardí, recordaran el dia que els seus bons amics, els seus familiars o coneguts es varen casar. És clar, aquí cada casa acostuma a tenir el seu tros de terreny!
El pi creixerà com la relació que un dia varen formalitzar la parella, si tot va bé...
Cada pi que es regala té una altra funcionalitat, que fins i tot m'agrada més que la primera: Com que el dia del casament, els nuvis saben que mobilitzaran molts cotxes i que possiblement gent que normalment no agafa el cotxe, l'agafaran per aquella ocasió, es vol reduir l' impacte ambiental amb nous arbres.
Tot el mal que han fet els cotxes aquell dia, tota la pol•lució que han provocat, quedarà reparada amb unes quantes desenes de nous arbres!
Si m'hagués casat després d'haver viscut a Ottawa, estic segura que tant el meu estimat H. com jo hauríem decidit regalar un petit pi a cada un dels convidats al nostre casament!

MARSHMALLOWS!

Doncs pels qui estiguin interessats en saber que són els “marshmallows” us envio aquesta foto.
Els “marshmallows” són les típiques llaminadures que nosaltres anomenem "nubes", us en recordeu? Ens n' havíem fet un fart de menjar-ne de petits...
Aquí és molt típic que als càmpings i a les acampades lliures es fa un foc a terra, com solíem fer a Catalunya quan encara podíem... al voltant d'aquest foc de camp es reuneixen tots i treuen un pal llarg, de metall i fusta, en ell punxen una "nube" i la rosteixen, com si fos una pota de pollastre!
Les "nubes" es queden marrons i per dins líquides. La veritat és que al meu estimat H. i a mi no ens varen agradar gaire però varem dir a tothom que estaven molt bones! No volíem ofendre, és com si a nosaltres ens diguessin que el pa amb tomàquet és una mala idea!
Ah, si voleu provar la versió més professional dels "marshmallows" es diu "smore" i es tracta de rostir la "nube" i posar-la entre dues galetes maries i una peça de xocolata sobre per fer-ho encara més dolç! Així es tenen dolços somnis enmig d’aquests boscos fantàsitcs!

Aquí encara es fan focs a terra a tot arreu i quan diem que a Barcelona no podem trepitjar la gespa de les places i parcs perquè no se'ns fagi malbé es queden amb la boca oberta!