Translate

dimecres, de maig 30, 2007

MY LITTLE FRIENDS!


Ja tornem a ser a Ottawa! El viatge ha anat molt bé, massa bé, i ara estem una mica enyorats!
El temps és plujós i tot i que fa calor és una calor molt humida.
I amb tot això han sortit tot un seguit d'insectes voladors no identificats, acompanyats de mosquetes emprenyadores i mosquits immensos, que ens han donat la benvinguda.
Quan anem al parc a passejar el Popeye, uns quaranta insectes voladors se'ns posen a damunt del cap, i gairebé no ens deixen parlar, tenim por de menjar-nos-els!
A casa també han aparegut una legió d'aranyetes i formigues enormes que es passegen, de tant en tant per les parets, i és clar, aquests canadencs són tan permissius amb els animalets que cada vegada que n'aixafo un o una em sap greu, un sentiment de culpa s'apodera del meu cor i em repeteixo que no ho tornaré a fer, que aquests animals tenen el mateix dret a viure que jo i que el pròxim que vegi el portaré a la terrassa i el deixaré lliure, però els meus instints són encara una mica primitius...
Em sento culpable quan ruixo d'insecticida les finestres de casa, per poder-les obrir per airejar, i tinc por que algun veí es queixi perquè els hi empudego la seva casa...
També ens passa una cosa curiosa amb el típic Autan de tota la vida. Aquí és com un delicte usar-lo, jo i el meu estimat H. varem posar-nos-el de cap a peus per anar a caminar pel Parc Nacional del costat d'Ottawa i els nostres companys d'aventura ens van renyar. Hem de comprar un succedani que no faci mal a la nostra pell, ells no saben que la nostra pell està més que acostumada a cobrir-la amb Autan, ja des que érem nens que ens en posaven!!!
Hem de mirar que quan comprem un d'aquests productes siguin respectuosos amb el medi ambient i no matin els insectes, només cal que els espantin! No ho sé!
A l' hivern era la glòria! Amb tot el fred que ha fet, tots els animalons, menys els esquirols, hivernaven i jo, innocentment, em pensava que a Ottawa no hi existien ni les aranyes ni els mosquits, ni les mosquetes, ni els cuquets!
En fi, ens hi haurem d'anar acostumant i potser al mes d'agost ja no som tres a casa sinó un exèrcit d'amics petitons que augmentaran la família!
Un petó per tots i totes!

dimecres, de maig 16, 2007

ASHTANGA YOGA!


Demà comença el meu viatge.
He pensat en deixar-vos alguna fotografia relaxant o algun video. Després he descobert aquest video sobre yoga a Youtube i m'ha semblat que era exactament el que estava buscant.
Espero que el gaudiu i que us relaxi a la vegada!
No intenteu fer cap de les postures que es veuen al video, per arribar a aquest nivell cal una vida dedicada al yoga i no voldria que ningú prengués mal!
La música, les postures, els paisatges... No pararia de mirar-ho!
Un petonet i fins a principis de juny!

divendres, de maig 11, 2007

WHISKEY ON THE ROCKS!


Vaig descobrir Belle and Sebastian amb aquesta cançó, ja fa molt de temps.
Ara que l'escolto em venen molts records, tots dolços i d'estiu, no sé perquè.
Aquí estem celebrant el Festival de les Tulipes i potser és per això. Tot el canal està ple de colors, és molt bonic passejar en bicicleta, encara que les nostres bicis no siguin perfectes...
El senyor H. va descobrir una botiga on, per un preu bastant simbòlic, t'emportaves una bici feta de mil peces diferents. Es tractava de reciclar bicicletes i es clar, ens hi varem tirar de cap. Ara anem amb dues bicis que no tenen ni una peça de conjunt, estan totalment rovellades i fallen els frens i els manillars! Però per sort Ottawa es plana i del que se'n diu pedalar, no pedalem gaire!

dimecres, de maig 09, 2007

TULIP FESTIVAL!



Del 4 de maig al 21 de maig és el Festival de Tulipes d'Ottawa. Des del llac fins al Parlament, si segueixes el canal, hi ha mil tulipes de colors diferents!
No es poden tocar, és clar, però sí que es poden fer fotos i tota la gent, d'Ottawa i de fora, porten la càmera preparada!
Com ja us vaig dir, estaré deu dies a Barcelona i segurament no podré escriure! Us trobaré a faltar, encara que probablement us vegi a tots allà! Quina ironia!
Perque no us oblideu del meu blog us deixo unes fotos de la càlida Ottawa, bé càlida a l'estiu i gelada a l'hivern!
El meu estimat H. viatjarà amb mi, però el nostre gos Popeye s'ha de quedar aquí, quina pena! L'enyorem molt quan no està amb nosaltres... Hem viscut moltes aventures junts!

SOCKS!



Per fi m'he pogut treure els mitjons! Quina sensació de llibertat!
Els mitjons en aquests països freds són una prenda molt important, imprescindible.
Has de recordar quins mitjons portes i quin dia tens per davant, per triar els que més s'escaiguin. Que no ens passi com al President del Banc Mundial que va haver de descalçar-se per entrar en una mesquita i tots els fotògrafs van poder immortalitzar el tomàquet que portava al mitjó!
Hem estat tot l'hivern conjuntant els mitjons amb la resta de prendes que ens posàvem, bé, per ser del tot sincers, més jo que el meu estimat H., a ell aquestes coses li semblen irrellevants...
La raó per la qual has de tenir cura dels mitjons és la següent: vagis on vagis et faran descalçar a l'entrada... La neu, la pluja i el fang són una combinació horrible per les moquetes cares...
Així que, per fi, hem pogut aparcar els mitjons a la part del darrere del calaix i ara només ens hem de preocupar de portar les plantes dels peus netes!!!

DREAM ON!



Després de la celebració de les 1000 visites, que em recorden a les 1000 illes que tinc molt a prop, us volia refrescar amb una cançó en rumanés. La canta una nena de quatre anys i està sent el hit de l'estiu que començarà d'aquí molt poquet!
Espero que us fagi somriure com a mi!
Estaré dues setmanes fora, vaig a veure la meva família estimada i els meus amics de l'ànima a Barcelona així que si no escric és que estic de vacances!
Us trobaré a faltar encara que probablement us tingui més a prop que mai!

dijous, de maig 03, 2007

SEE YOU LATER ALLIGATOR!!!


Avui he de celebrar!!! Li vaig dir al meu estimat H. que quan el bloc tingués 1000 visites ho aniriem a celebrar i carai, no em puc queixar, no em pensava treure un sopar tan ràpid!
Avui estem de celebració perquè qui no celebra és perquè no vol! El senyor H. sempre em diu que em trec soparets de la màniga, perquè sí! Jo li responc que qui no celebra és un soso, que la vida són dos dies i cal celebrar a cada minut una petita cosa, no calen excuses, no calen celebracions grandioses, només cal bon humor, amor i iniciativa!
Així doncs, gràcies a tots els que aneu seguint el meu bloc! Avui brindaré a la vostra salut!
1000 gràcies!

dimecres, de maig 02, 2007

I'M A WRITER IN THE MAKING!


No us ha passat mai que només llegir un article ja sabeu si l'ha escrit un home o una dona?
És un dels meus passatemps favorits, quan llegeixo un diari, i arribo a les cartes dels lectors, me les llegeixo en deteniment, tapo amb el dit el nom que apareix a sota i decideixo si ho ha escrit un home o una dona. Gairebé sempre ho endevino! No em demaneu perquè ho sé, però les dones i els homes gairebé sempre escrivim de manera diferent. En canvi, entre dones i entre homes les diferències no són tantes...
Avui vull dedicar aquesta entrada als meus pares estimats. No sé si mai publicaré un novel·la o un recull de contes, per això aprofito el blog per escriure el que m'haguès agradat escriure a la primera pàgina de la meva novel·la publicada.
" Pare, mare, gràcies per recolzar sempre els meus somnis, encara que siguin somnis difícils d'aconseguir! Gràcies per no deixar-me defallir quan ja no tinc forces per creure en mi mateixa! Us estimo molt."