MERRY CHRISTMAS!!!

Han passat molt dies des que vaig escriure la últim entrada. Els dies han passat volant i ara comencem altra vegada un trasllat de pis, aquest cop, definitiu per un temps, ho això ens pensem! No pot ser definitiu per un temps, ara que rellegeixo el que he escrit!!!

Les festes de Nadal s'acosten i amb tot això s'acosta també una mica més de feina: comprar regals, comprar menjars i preparar-ho tot... Això a mi m'agrada molt, però sóc conscient que no tothom ho gaudeix com jo. Sense anar més lluny, el Mister H. té tírria a les botigues, a consumir perquè toca, tant coses materials com menjar...
Tot i així, jo sóc partidària de celebrar tot el que calgui, de passar-ho bé, i de menjar tot el que surti a taula, encara que he de confessar que no m'atreveixo a provar el moll de l’ós, molt valorat a casa meva...
Aquests dies aniré molt enfeinada per això us vull desitjar molt bones festes i molts bons torrons!!!
Sé que us agradarà posar cara als personatges que sovint surten a aquest bloc!pitja aquí
I la cançó... és la meva preferida de Nadal, et recorda que mentre tu gaudeixes tant, hi ha gent que ho està passant malament, així que, en la mesura del possible, aquest Nadal col·laborarem i ajudarem a tots aquells que ens necessiten!

SEE YOU VERY SOON!

Hi ha dies en els quals la melancolia t'atrapa, el romanticisme t'omple el cor i no tens més que ganes de veure pel•lícules clàssiques, d'amor o de guerra!
Avui és un d'aquests dies, hem anat a passejar per Barcelona i hem acabat baixant per l'Avinguda Tibidabo. A banda i banda s'alçaven les cases senyorials i boniques que ara ja són patrimoni de grans empreses!
Quan passejo per aquella avinguda gran, quan el sol m'enlluerna i abaixo la mirada cap avall, és quan penso que sóc una dama modernista, que arribo a casa amb un carruatge de cavalls negres. La cuinera del servei em té preparat el dinar calent, el xofer obre la porta gran de ferro i m'ajuda a baixar del carruatge.
És un dia assolellat però he agafat el paraigües per si a cas. El deixo a l'entrada i em trec amb avidesa els guants llargs que em protegeixen els dits, toco el piano molt bé!
De seguida em ve a rebre el Míster H., amb barret de copa fins i tot quan està per casa, em saluda amb un petó a la mà dreta i em diu baixet:
- També, i no és per molestar-te, hauries pogut ser del servei, qui sap la cuinera o la mainadera!
Sempre ha pecat de realista ell...
Suposo que sí que ho hauria pogut ser, cuinera o mainadera o jardinera, qui sap! Però això no m'agrada imaginar-m'ho!
Us deixo amb una escena de pel•lícula mítica i li dedico l’entrada a la millor gosseta del món que malauradament ens va dir un "fins aviat" el divendres.