CONGRATULATIONS ONCE MORE!!!

Recordo amb certa enyorança els Oscar de l'any passat, asseguda a la butaca vella, amb pijama i sabatilles d'hivern, amb un bol de crispetes davant i els ulls clavats a la pantalla de TV. Estava a mil kilòmetres d'on passava tot, però em sentia més a prop que mai d'aquells actors que marquen modes, d'aquells personatges tan interessants i d'aquelles figures d'or de mentida.
Sempre m'ha agradat aquesta cerimònia glamourosa i amb aquell punt d'hortera que ens fa abaixar la mirada quan hem de reconèixer que al febrer esperem el dia assenyalat amb il•lusió!
Bé, aquest any, no he pogut veure res de res, pel canvi horari, però m'he alegrat més que mai per un premi en especial, i no és el de Bardem, sinó el que han donat a la banda sonora de Once, una perla cinematogràfica. Us deixo una altra cançó preciosa de la pel•lícula a veure que us sembla!

TOWN OR CITY?

Després de passar prop d'una setmana intentant recordar la meva contrasenya per accedir al meu bloc, ho he aconseguit!!!
Això de les contrasenyes és la meva odissea particular, no sé si a vosaltres us passa el mateix però a mi em costa recordar on i quan he posat un nom especial o un número llarg!
Us volia explicar el meu cap de setmana per les terres de l'Ebre, terres que abans no coneixia i ara s'han convertit en una de les meves fonts d'inspiració. Per mi llocs com Terra Alta o Montsià eren els grans desconeguts i els he descobert amb alegria fa ben poc.
Els paisatges són secs però molt variats, milers d'oliveres i ametllers obren camps enmig de muntanyes altes, el riu Ebre avança cerimoniós entre les terres i els pobles apareixen dalt dels turons. No s'ha d'oblidar que allí va haver-hi templers, ibers i la gran batalla de la guerra civil, on van morir 90.000 soldats. És un lloc ple d'història desconeguda i que caldria que la gent no oblidés.
Us deixo una imatge de la barcassa que creua el riu Ebre a l’alçada de Miravet, sembla que fa molts anys que no ha canviat res, oi?

Boira

adopt your own virtual pet!

BEAUTIFUL CHILDREN!!!

Aquest matí, mentre caminava pel passadís dels Ferrocarrils he vist molts nens, m'ha encantat, avis amb nens, dones amb nens, nens i més nens... Després m'he parat a pensar... avui molts professors feien vaga, els sindicats han avisat que no era segur portar els nens a escola i les cares dels adults que acompanyaven aquells nens no era de felicitat, sinó més aviat d'angoixa! Com he escoltat més tard a la ràdio, el dia que els avis fagin vaga aquest país es paralitzarà! Tenen tota la raó!

Ahir la meva germana i la seva amiga R. em van preguntar qui cantava una cançó que jo mai havia escoltat. Avui he estat navegant per internet, finalment l'he trobada i m'ha agradat molt. A veure que en penseu vosaltres! La cantant es diu Gianna Nannini i la cançó Meravigliosa creatura!

THIS IS MUSIC!

Fa temps vaig veure aquest videoclip i em va agradar, el vaig trobar molt original, tant la música com la lletra. Us convido a fer un recorregut paral·lel als trens de rodalies, espero que arribeu a bona hora on vulgueu anar!
He trobat, per fi, el nom d'aquest grup, Facto Delafé i las flores azules... no m'estranya que no el recordés... i no penso tornar a predre la seva pista! Que tingueu molt bona setmana

WE ARE THE WORLD!

Una de les coses que més em va captivar a Ottawa va ser veure com, quan arribaven eleccions, tothom s'involucrava en el procés. Era curiós als nostres ulls veure com els veïns sortien a plantar un cartell amb el nom del seu candidat preferit a la gespa del jardí davanter de casa seva!
El vot no era secret ni molt menys, tothom sabia el que cadascun votava i la convivència seguia sent excel•lent. Podria passar això aquí? O els mateixos polítics s’encarreguen de crispar-nos i aïllar-nos pel seu propi interès?
La política, a Catalunya i em temo que molt més a Espanya, és una cosa llunyana, un pastís que és reparteixen entre tres, que sempre són els mateixos. Com l'església més opulenta, no té res a veure amb la societat que camina cada vegada més coixa de valors importants. Nosaltres ens hauríem d’esforçar per conviure honestament...
Com podeu veure avui m'he llevat una mica reivindicativa...

Avui també vull donar la benvinguda al nostre amic Duc, encara no el conec personalment però me’n moro de ganes, és el gosset de l’Ado i la M.

HAPPY BIRTHDAY!

Aquest mes de febrer fa just un any que existeix Ada és nom de fada, per això ho vull celebrar!
Amb un any gairebé hem fet 5000 visites i això a mi em sembla molt! He anat aprenent moltes coses noves relacionades amb el món blocaire, el qual desconeixia totalment. Per això, amb el vostre permís canviaré el subtítol: "No sé res de res" per un de més actual "ja en sé una mica"!
Espero celebrar molts més aniversaris d'aquest company de viatge que em vaig trobar en la solitud d'Ottawa un hivern, ara farà un any... El meu bloc m'ha fet molta companyia, m'ha fet escriure almenys una vegada per setmana i m'ha fet conèixer moltes persones bones! Què més li podria haver demanat!
Gràcies a tots pels vostres comentaris i per seguir al meu costat, espero ser prou hàbil per mantenir-vos interessats un any més!
Molt bon cap de setmana i ja sabeu, jo tinc una celebració pendent! Potser un sopar fora de casa amb el meu estimat Míster H., o simplement una bona passejada pel camp amb ell i el nostre inseparable crazy Popeye!