Translate

dijous, de juliol 24, 2008

CIRCUS!


La meva amiga i cunyada E. m'ha fet descobrir a Jason Mraz, a ella li dedico, avui, aquest vídeo!
Jo encara estaré per aquí unes quantes setmanes més i és que, com sempre, el ritme de casa nostra sembla ser a la inversa de tothom, marxem de vacances al setembre!
Per cert, amb aquests aires d'estiu i amb la dèria d'ajudar, ara mateix estem desplçats a casa els Srs. F i L i hem adoptat temporalment a un gat i a la tortuga! La nostra casa cedida sembla un circ i mentre escoltem aquesta cançó d'estiu a tot volum a la terrassa, el Popeye, la Zeltia (gat), la Boira (tortuga), el Míster H. i jo mateixa ballem fent una rotllana!
Que passeu molt bones vacances!

dijous, de juliol 17, 2008

REFRESHING!!!


Per començar un bon cap de setmana, us deixo una bona cançó refrescant, a veure us us sembla?!

dijous, de juliol 10, 2008

CRISIS!!!



Tothom està fotut, hi ha una crisi que afecta des de les grans butxaques fins les petites! I per molt petita que sigui la nostra... també ens afecta, és clar!
Un dia vaig tenir una conversa telefònica amb un venedor de cases de camp que il•lustra ben bé com està el panorama, la cosa va anar així:
- Bon dia Sra. Ada, sóc P de Tortosa.
- Hola, que tal?
- Esteu encara interessats en comprar una segona residència?- Els ulls com dues taronges, ho podia intuir...
- No miri, les coses no van bé, estan fent una reducció de plantilla a l'empresa on treballa el meu marit i...
- Vaja, vaja,- tristesa absoluta- Però la il•lusió encara hi és, oi?- Va preguntar-me mentre es refeia i apuntava "trucar-los passada la crisis, si és que encara treballo en el sector!".
Ens varem acomiadar educadament però de mal humor, aquesta maleïda crisi està més a la vora del que ens pensàvem. I potser per això el meu estimat Míster H. ha començat a llegir l’Horòscop en veu alta mentre dinàvem:
"Senyors, senyores agafem- nos els "matxos" que aquí no en sobreviu ni un!"
Aries: Tendencia a que se agudicen las dificultades laborales. No confíe en colaboradores y vigile su salud.
Tauro: No tome iniciativas ni decisiones sentimentales importantes. De hecho los problemas con un ser querido empeoran.
Géminis: Dificultades familiares, o de vivienda. Cuidado con los hijos.
Cáncer: Tendencia a que se agudicen las dificultades actuales. Mucho cuidado con la conducción. Evite los viajes.
Leo: La difícil situación económica de los últimos tiempos tiende a agravarse. No es cuestión de moverse sino de resistir.
Virgo: Momento personal muy difícil, con riesgo a una crisis importante.
Libra: Problemas que le vienen desde hace meses pueden tomar relieve, es preferible que no actúe por el momento.
Escorpio: Quizás quiera tomar una iniciativa para avivar un proyecto lento y difícil, pero no tienen posibilidad para ello.
Sagitario: Si atraviesa una crisis profesional, la situación puede llegar a su fin, mucha cautela.
Capricornio: Es preferible que evite los viajes. Tampoco tome decisiones importantes.
Acuario: Cuídese mucho y evite situaciones de peligro ya que cuenta con pocas defensas para afrontarlas.
Piscis: Período problemático para la relación en pareja, con riesgo a separación.

Míster H. i jo ens hem quedat mirant uns instants i acte seguit hem esclatat a riure com feia temps que no ens passava. No voleu dir que qui està deprimit és qui ha escrit això?

dilluns, de juliol 07, 2008

YOU ARE NOT ALONE!


Tothom s'ha sentit sol en algun moment de la seva vida, i és bo perquè la soledat ens fa forts i valents. Avui he observat atenta, bloquejada i amb una sensació de tristesa com dues desconegudes s'ajudaven mútuament.
He pujat al vagó del Ferrocarril d'un salt salat de suor. He segut al penúltim seient del vagó i he esguardat al compartiment del costat. Una dona sud-americana plorava desconsoladament, amb una postal de Jesús a les mans. Volia dir-li alguna cosa, volia haver-la consolat però m'he bloquejat, com sempre em passa, com sempre, no vull molestar, no vull ficar-me on no em demanen, si és que plorar no és demanar consol...
Jo no li he dit res però la velleta del seu davant, la qual devia tenir 85 anys, li ha començat a murmurar baixet i amb mal humor: "Que no ploris, dona, que ets jove i et funciona el cor!" semblava que estigués enfadada però no "que te'n sortiràs de tot en aquesta vida! Que no ploris més dona!". Jo em pensava que es coneixien i m'he quedat més tranquil•la, he pensat que almenys no estava sola. La dona que plorava no se la mirava però la sentia i poc a poc ha deixat de plorar, ha mirat la seva postal i l'ha premuda fort entre els dits. Hem arribat a la parada i la vella s'ha volgut aixecar abans d'hora, sortia gairebé disparada com un projectil cap endavant quan la dona que plorava s'ha aixecat d'un bot i s'ha posat davant. L'ha agafada i l'ha acompanyada amb molt d'afecte cap a la porta del Ferrocarril, jo, per no molestar, com sempre, només he gosat dir que se sortia per la porta contrària i seguidament s'han obert les portes al nostre darrere. La dona que ja no plorava ha acompanyat la vella fins a l'andana del tren i després ha tornat a pujar al vagó fent un bot ràpid. Cap de les dues ha pronunciat gràcies però estic segura que han estat agraïdes l'una amb l'altra i no amb mi, que no he molestat gens, però tampoc he estat de gran ajuda.
Intentaré, la pròxima vegada, molestar i ajudar més, ho prometo...

dimecres, de juliol 02, 2008

JAPANESE ART!!!



L'art és sempre efímer? Jo crec que la creació de l'art és un acte efímer però l'art en majúscules sempre perdura, temps i temps...
Ahir vaig anar a l'exposició de Ukyo-e a la Pedrera. Jo i el Míster F., el meu pare, no us penseu que he canviat de marit! Esguardàvem embadalits aquelles làmines plenes de detalls, plenes d'històries. Moltes, diria que totes, dataven del segle XIX, però les històries, els personatges, les escenes quotidianes eren universals, els vestits d'època però els colors molt actuals, l'art perdura, l'art existeix només per ser i l'art ens aporta energia i vida!
He tingut la sort de tenir amics japonesos, la meva amiga E. s'acaba de casar amb un kimono vermell preciós, a la manera tradicional, amb un xef d'un gran restaurant d'un hotel conegut de Tokyo que anava vestit de xef, pantalons negres i jaqueta blanca, molt elegant.
La meva amiga E. em feia riure molt els dies de Bristol, i jo a ella encara més, érem la "estranya parella", amb vides completament diferents, amb llengües llunyanes i amb costums separats però els gestos són universals, l'empatia es inherent a tots els homes, i m'atreviria a dir que als animals també, i l'E. i jo varem esdevenir amigues contra pronòstics. Ara em trobo esguardant aquestes magnífiques il•lustracions de segles passats, del seu món que a mi em queda llunyà i em pregunta si el món no serà pla!