Translate

dimecres, de desembre 31, 2008

HAPPY NEW YEAR!


Feliç 2009! Míster H. i jo us desitjem un molt bon any ple d'amor, joia, diversió i coneixement!

dimecres, de desembre 24, 2008

MERRY CHRISTMAS


Bon Nadal a tothom!

diumenge, de desembre 21, 2008

BARCELONETA!!!


Seguint amb la descoberta de la ciutat que m'ha vist néixer, ahir vaig encaminar les meves passes cap a Ciutadella- Vila Olímpica. La línia groga de metro em va deixar als peus d'una magnífica escultura de Frank O. Ghery, el Peix d'or. El sol va ser esplèndid i em va regalar uns rajos d' entre les escletxes de l'escultura. Per un moment, vaig reconèixer que la ciutat a la qual visc és una de les més boniques del món! Entre edificis alts i escultures modernes, vaig pensar en el barri gòtic, on fa només una setmana Míster H. i jo jugàvem a traginers, la comparació em va deixar atordida... tan a prop i tan lluny...
Vaig passejar per la vora del mar i em vaig embadalir amb un grup de joves que jugaven a voleibol, un flash: Míster H. jugant en una platja de riu, amb els nostres amics canadencs, un estiu no gaire llunyà. Em vaig sentir en pau, feliç i tranquil•la, malgrat la distància que ens separa dels nostres amics, la gent catalana ens ajuda a no oblidar-los.

dissabte, de desembre 13, 2008

MEDIEVAL TIMES!



Míster H. i jo caminàvem ben perduts pel Gòtic, buscàvem la Fira de Santa Llúcia i varem descobrir que pots estar a l’època medieval en només una parada de ferrocarril.
Si la Florida té gust a mar enllà, el Barri Gòtic té gust a temps enllà.
Caminàvem a pas lent, absents, entre cases que no deixaven passar ni un bri de llum solar. Ens perdíem en carrers empedrats i de tan en tan, un palauet a la vista, restaurat per alguna entitat, ens sorprenia. Ens movíem entre la tranquil•litat i fins i tot el silenci. Poc a poc, ens anàvem vestint amb parracs i capes negres i llargues i escoltàvem una remor de fons que semblava el mar.
De sobte, un soroll familiar i misteriós alhora! Un tracata-tracata! Míster H. va alçar la capa i va xiuxiuejar: "Són timbalers!", jo el vaig corregir de seguida: "són cavalls, que no ho veus?"
Res més allunyat de la realitat, era el carretó d'un obrer, que suava traginant ferros i ciment... altra cop a la realitat

dilluns, de desembre 08, 2008

LOOK THE CLOTHES!


Roba estesa i Nadal, dues de les coses que m'agraden més d'aquest món tan terrenal!
El divendres em vaig quedar a dormir a la Florida i vaig descobrir que el Barcelonés té moltes cares i colors.
Vaig passejar entre roba estesa, una senyora em va tirar totes les molles del dinar sobre el cap mentre espolsava , amb una rialla als llavis, les seves tovalles des del tercer. La música s'escolava entre les finestres mig obertes, música molt de la terra, però d'una pàtria llunyana i enyorada, malgrat tot es respirava un bon humor que no es troba al centre de Barcelona, una familiaritat entre la perillositat dels carrers, una camaraderia que molts voldríem entre veïns i races.
Mentre els pares Noels s'enfilen pels balcons i cotxes atrotinats aparquen en doble fila amb un cartellet explicant on es pot localitzar al conductor; mentre les músiques s'escolen entremaliades i la morena de cintures ampul•loses balla com cap barcelonina sap fer, mentre crits en idiomes estranys fan tenir els ulls com a plats per després veure que dos companys s'abracen, jo, em quedo embadalida amb la roba estesa dels terrats...

dilluns, de desembre 01, 2008

10.000!


Avui trec la catifa roja, avui tots nosaltres ens vestim de gala!
Si alguna persona m'arriba a dir, ara fa menys de dos anys, que Adaesnomdefada arribaria a tenir 10.000 visites un magnífic 1 de desembre d'aquell llunyà 2008, no m'ho hagués cregut!
Però com sempre, la realitat supera a la ficció i entre tots hem aconseguit fer un petit grup de desconeguts al recer de les nostres vides quotidianes i de les mediocritats del dia a dia!
Us agraeixo les visites cada nit, abans d'anar a dormir, però no les verbalitzo gaire perquè sinó em faria pesada. Però en dates com aquestes, vull cridar que: "Us estic molt agraïda!"
I ho dic emocionada, i ho dic, com gairebé sempre, de tot cor!