THIS LITTLE PARROT!

“L'atrafegada vida d'un lloro” podria molt bé ser el títol d'un conte, un relat curt fantasiós o infantil, un fragment d'escrit ple de metàfores i significats entre línies, però en aquest cas és la història del lloro de la meva escala.
M'explico: al terrat del principal hi viu una parella alegre i passional, que fa deu anys que conviuen amb un exemplar de lloro estrany i eixerit. El lloro en qüestió té el plomatge gris i la cua verda i parla molt, imita sorolls de tot tipus, des de ferro xerricant a telèfons de marques conegudes.
Abans de Sant Jordi, en un petit moviment ràpid de gàbia, el lloro va sortir disparat com un home-bala cap a la barana d'un balcó de l'edifici del costat de casa. El seu amo, capficat i nerviós, va anar a cercar-lo a casa dels veïns desconeguts, però just quan estava a punt de recuperar-lo, l'animal intrèpid va sortir volant altra vegada, i aquesta vegada es va esfumar per damunt de núvols i teulades.
El meu veí, deprimit i preocupat pel seu amic de tants anys, va empaperar el barri de cartells, "Es busca un lloro" amb la descripció i un afegitó "Es recompensarà", jo també ho posaria per trobar en Popeye.
Passats els dies, i amb l'absència de paraules inconnexes i xiulades que simulen allò que fan els paletes quan passa una mossa guapa, el lloro ha aparegut a Santa Coloma de Gramanet!
És curiós adonar-se’n de la companyia que fan els sorolls quotidians. Trobar a faltar un lloro al qual no has vist mai té el seu encant...
Estic feliç pel lloro, pel meu veí i la seva família i per la vida quotidiana de l'interior d'illa on visc, sense dubte, una bona notícia per acabar una setmana i començar-ne una altra. No opineu el mateix?
Llorona de Chavela Vargas

FELIÇ DIA DE SANT JORDI!

He passejat molt per la Rambla, tota la tarda d’avui. Aquest és el meu dia preferit, si he d'escollir un sol dia de l'any, sense dubtar em quedo amb aquest.
Els llibres i les roses són els protagonistes indiscutibles de la diada, tothom té ganes de llegir, de comentar i deliberar sobre literatura, tothom hi diu la seva...
Avui he escoltat converses anònimes, que no sabien que eren escoltades, he sentit mots robats i tinc lectura per tot l'any!
Entre tota la gent que m'he creuat pel camí, sota el sol lluent i la calor gairebé d'estiu, he trobat un parell de nois anglesos despistats que es preguntaven què era aquella espècie de “mercadillo” immens! La conversa ha anat així més o menys:
- Ei, i tots els llibres són nous, no n'hi ha de segona mà...
- I de qualitat, mira aquesta tapa dura, quina passada!
No se'n sabien avenir que els “mercadillos” a Barcelona tinguessin tanta qualitat en oferta, en novetats, en formats i a sobre roses a banda i banda de la paradeta!
M'ha fet gràcia saber que encara podem sorprendre algú!
Feliç Sant Jordi per tots i sobretot, feliç lectura!
L'il·lustració és de Lidia Fortuna i Azure

BEAUTIFUL MUSIC FOR MY HEART!

Per ments agitades:
Quan ja no puc més, quan els nervis se'm mengen i el cap gairebé em dóna voltes, quan necessito aire fresc i respirar profundament, escolto aquesta cançó i em calmo.
Li dedico a totes les ments agitades d'aquest món sempre canviant!
Cançó de Snatam Kaur

PRÒLEG BOOKSHOP!

La meva estimada germana sempre em diu que si se'm vol fer feliç només fa falta portar-me a una llibreria i jo la crec. Diu que a les botigues de roba on l’acompanyo hi faig cara d'avorriment, a les sabateries normalment també, però a les llibreries, ahhh, això és una altra història i aquesta m'agrada més!!!
Doncs bé, us podeu imaginar la meva tristesa quan vaig llegir a les pàgines de Literata que la Llibreria Pròleg ha estat una víctima més del que s’anomena Mobbing, aquest monstre modern que sembla que estigui lluny però en realitat s’amaga ben a prop.
Des d'aquest bloc no puc fer més que denunciar les coses que trobo denunciables i alabar les que crec que són lloables.
Aquesta entrada és la meva petita contribució per tirar endavant projectes que, com Pròleg, format el 1991 per un grup de dones feministes, són fruit de la valentia i la il•lusió.
Espero no haver de dir Adéu a Pròleg el proper 31 de juliol de 2009, espero que sigui només un A reveure!

ITALY

Els meus pensaments estan a Itàlia, amb els italians, amb tot allò que han perdut i amb el que guanyaran, amb tot el que vaig aprendre allí de la mà de la seva gent.

SWEET DREAMS ARE MADE OF THIS!

Els catalans som bona gent, d'això ja n'estava convençuda, però quan li sento dir a la Marina se'm posa la pell de gallina.
La Marina és una dona russa, de cabells foscos tenyits i mirada inquieta. Va sempre de corcoll i sembla que els minuts se li escapin de les mans. Em fa dos petons i m'abraça cada dia que em veu, jo recíprocament li acarono el braç amb tendresa.
Coincidim uns instants abans de començar a treballar i després ens acomiadem a última hora. Ella viu a Barcelona d'un temps ençà i ja m'ha dit més d'una vegada: "Mira Ada, la gente de Catalunya és muy buena, he conocido gente muy buena...". No parla gaire bé el castellà i menys el català però quan escolto aquestes paraules, dites amb sinceritat, se m'omple el cor de pau, perquè, poc o molt, estem fent les coses ben fetes, estem ajudant als qui vénen de fora i som hospitalaris i amables.
La Marina ho ha passat molt malament, i segurament ho seguirà passant malament una temporada més però en nosaltres troba la il•lusió de tirar endavant un projecte que va iniciar contra la seva voluntat, perquè no hi havia altre remei, i que si tot va bé, donarà un futur millor a les seves filles, que viuen a Rússia.
Els catalans som valents i mai hem deixat de ser hospitalaris, a vegades penso que és perquè sabem i entenem el que significa estar lluny de les nostres arrels.