Translate

dilluns, de novembre 16, 2009

NE ME QUITTE PAS!


Per què és tan important que no ens oblidin? És perquè necessitem viure i estar vius als ulls dels altres, és perquè no serem ningú mai sense la força dels qui ens estimen i ens envolten. Per què les abraçades diuen tan sense pronunciar cap mot? I per què hi ha cançons que ens trasbalsen?
La meva germana M. em va enviar un cassette amb aquesta cançó quan jo estava lluny, a Anglaterra. Era una de les cançons preferides dels meus pares, i la meva germana l’havia descobert llavors. De seguida, es va convertir en una de les seves cançons de capçalera i de retruc una de les meves. La cançó és un joc d’entonacions dramàtiques que diuen molt més que molts poemes: “Ne me quitte pas”. Quan la vaig sentir vaig haver de seure, reflexionar ves a saber què i escriure una carta ràpidament a la meva petita M. Crec que no oblidaré ningú que he estimat per molt temps que visqui en aquest món. Gràcies petita M.

dilluns, de novembre 09, 2009

NEW CHAIR!


Des de Canadà, Míster H. i jo reciclem compulsivament. A la cuina, tenim uns calaixos exclusius per plàstic, uns altres per cartró i al balcó, un bidó de compostatge ple de cuquets moníssims que fan un suc molt pudent i suculent que va bé per les plantes. Ara també ens hem dedicat a reciclar mobles vells, fets malbé o que ja ningú els utilitzava i la veritat és que és molt gratificant veure com un moble antic, bonic però mal conservat, va recuperant el seu vell i bell esplendor mentre hi treballem amb l'ajuda infatigable d'una gran mestre.
Així hem aconseguit moblar el nostre petit palau, no hem comprat ni llit de matrimoni, ni sofà, tampoc televisió ni taula on posar-la... No hem comprat pràcticament res de res i tot ens fa joc i queda perfectament conjuntat, potser perquè ho mirem amb bons ulls!
De totes maneres, volia agrair a totes les persones que han col•laborat a moblar la nostra caseta... Moltes gràcies de tot cor!!!

dilluns, de novembre 02, 2009

MEXICAN STYLE


A vegades no cal beure tequila, ni cal dir paraules lletges, no cal anar amb botes de cowgirl, ni tenir una graner a prop per sentir-te una mica salvatge.
A vegades és fàcil connectar amb el teu altre jo, a mi només em cal escoltar Chavela Vargas per imaginar que he tingut una vida molt desgraciada, per retorçar-me de dolor, per visualitzar que vaig agafar una arma per amor i que ni així me'n vaig sortir, per veure'm en una taverna de bar envoltada dels pitjors personatges que us podeu imaginar. A vegades només cal que escolti la veu castigada i rugosa de Chavela per adonar-me'n que sí que en tinc d'imaginació, que se m'ericen els pèls fins dels braços i que podria ser a un altre món.
Avui he vist un funeral a la Mexicana, a l'estil Frida Kalho, i era ple de colors i de formes, era alegre i entranyable, era un "que te vaya bonito" però dit amb el cor a la mà. A vegades les coses no són com les imaginem i on creiem que només hi ha dolor i ràbia, hi ha colors i transparències.