MY LITTLE GIRL!

Els dies passen sense pausa ni descans, ha arribat un petit huracà a casa i ens ha trastocat la rutina que amb tanta delicadesa havíem anat creant al llarg dels anys de convivència.
Ara ja no fem plans, tot és relatiu, no depèn de nosaltres, se'ns escapa de les mans. Ella entra i surt dels nostres somnis, ens desperta i sacseja de la millor manera possible i somriu. És tan bonica que no pots fer més que somriure amb ella i dir-li a cau d'orella "ai! tan petita i ja ens portes per on vols!"
Entre el sol i la lluna no hi ha foscor o claror, només moments tranquils o moguts! Per això, no escric tant com voldria, per això les prioritats han anat canviant, per això moriria ja pels deu minuts que dormim juntes al gran llit de matinada, quan li acarono el front i li beso, i ella resta tranquil·la uns instants i torna a somriure amb una pau interior que espero que no desaprengui mai.

THANK YOU!

Deien que el canvi de lluna ho precipitaria tot, per fi arribaria el desenllaç. Jo no acabava de creure-ho però va passar tal i com preveia la gent entesa amb coses no demostrables.
La vida em va canviar la nit del 26 de juliol de 2010, la lluna plena i un estel al cel. Em vaig despertar a les 04.00h amb unes ganes boges de mirar al cel, una lluna radiant i blanca il·luminava tota la sala d'estar. Més amunt, un estel. Ja no vaig tornar a dormir, sabia que estava a punt de passar, em vaig quedar tranquil·la al sofà, pensava en les coses que mai havia cregut i que de cop i volta creia ferventment.
La vida em canvia i jo amb ella dono voltes, passes de gegant amb un petit infant en braços.
Eternament agraïda al canvi de lluna i a l'estel d'aquella nit d'estiu.