WHAT IF...

Faig la prova, en un dia de cel gris, imagino 10 coses que puguin il·luminar el fons del paisatge:
(S'ha de fer sense pensar gaire)
1) Una llimona
2) Els teus ulls, petita
3) Les dents de Míster H., tan ben posades
4) Unes sabates de xarol vermell que volia la meva amiga Maria
5) L'esmalt d'ungles de la pianista
6) ummm... deixa que pensi... el flotador rosa del caballet
7) Sí, també aquell vestit de casament lila
8) El cabell roig
9) La planta del terrat que no mor mai
10) la funda nòrdica del meu llit

Míster H. diu que últimament tinc el cap a quarts de quinze i que m'hauria de tornar a fer llistes per recordar-ho tot... doncs bé, un cop més et faig cas, estimat, i apunto una llista de coses que no he d'oblidar mai!

PAST & FUTURE!

Vaig descobrir la poesia quan tenia catorze anys, vaig decidir a l'instant que jo, de gran, volia ser poeta... durant un temps vaig intentar ser un ésser capficat i trist però renoi! com costa ser infeliç quan la vida et tracta bé!
Al cap dels anys, vaig descobrir dues coses: no tots els poetes són infeliços i jo concretament jo, no tenia cap mena de gràcia escrivint poesia.
"Doncs jo vull ser escriptora de novel·les" vaig decidir quan deixava enrere l'adolescència. "Quan pugui definir en paraules el sentiment que m'envaeix sovint de bon matí seré una gran escriptora!" i d'això ja fa més de quinze anys i encara ara sóc incapaç de posar nom al que em passa.
Podria dir que quan em desperto sento una melancolia dolça i subtil plena de records de la meva àvia i de la meva filla. És el pas del temps o és la línia finíssima que separa el son de la vetlla? És la inspiració dels poetes o la força de qui tenim darrere empenyent-nos? No ho sé encara. No sé descriure el que em passa sovint, de bon matí, crec que encara em queda molt per aprendre...