Translate

dimecres, de febrer 23, 2011

LITTLE SHOPS...


Sóc la típica persona que entraria a una botiga buida només pel sol fet de prevenir una possible depressió al propietari...
No m'agrada veure dependents amb cara d'avorrits, amb els cossos arquejats a la porta de vidre. No m'agrada gens veure objectes bonics que es van fent vells sobre els prestatges d'una botiga. Ni tampoc m'agrada pensar que els comptes no quadraran a final de mes i el pobre propietari mirarà el cartell de la seva botiga, oberta amb il·lusió ja fa molt anys, i pensarà que no sap si pot aguantar un altre mes igual.
Jo, si tingues un bon sac de diners, gastaria tot el que pogués en aquestes botigues. Aniria allà on la gent no entra mai, on ningú s'hi perd.
Jo, si tingués diners, seria capaç de depilar-me en làser tota la cama dreta o compraria menjar pel meu canari inexistent, podria fins i tot comprar aquelles sabates de la botiga de talles grans que mai em podré posar perquè només faig un 38, també faria punt de creu només perquè la merceria no hagués de tancar...
Malauradament, abans no em faci rica, hauran tancat moltes botigues de barri...

dimarts, de febrer 15, 2011

LOVE, LOVE, LOVE!


El dia 14 de febrer, suposat dia dels enamorats, a mi no em diu res de res.
Ahir, però, d'entre totes les històries que vaig observar o imaginar al llarg del dia, me'n quedo una.
Una noia jove, d'una vintena d'anys, en el supermercat on jo comprava, parlava per telèfon mòbil, contenta i nerviosa tot alhora. Va anar a buscar cervesa i sabó de cos i s'ho ficà tot al cistell vermell. Pocs minuts després, entrà un noi al supermercat, era alt, atractiu i també força jove. Anava molt ben vestit, tot de marca, ella se'l mirà de dalt a baix i l'avisà, "sóc aquí" des de darrere meu de la cua. De seguida es trobaren. Somreien, estaven feliços, potser havien escollit aquell dia per anar a viure plegats: "He agafat sabó líquid perquè jo estic més acostumada a aquest... ja sé que a tu t'agrada el de pastilla, però d'aquest no en tens, oi?" preguntava ella.
Ell li mostrà orgullós el seu nou Iphone, també li parlà de la nova tarifa telefònica, ella se'l mirava embadalida, ell somreia, ella li tornava a posar el telèfon a la motxilla, ell no parava de xerrar, ella li agafava la mà, ell era cec, ella no.
L'amor no entén res de prejudicis, oi?

dimarts, de febrer 01, 2011

LITTLE THINGS MAKE GOOD JOB!


La meva casa està feta per records de tot tipus, de tots colors... de Bristol, d'Ottawa, de la besàvia, de la mare, dibuixos de nens, colors que ja no pinten...
La meva casa és un cau de records, d'històries que algun dia sabré explicar i de moments que no crec que s'esborrin mai.
A la meva casa hi ha molts llibres, crec que massa per l'espai que té, crec que massa per l'edat que tinc...
Els records són els petits moments que queden de la vida, tan se val si som vius o morts; els records són aquelles petites parts de la nostra pols que resten en aquest món, prescindint del pas del temps. Qui no voldria ser record, doncs?
M'agradaria que valguessin més els records que els diners. M'agradaria que tots els nens arribessin al món amb una maleta plena de records sota el braç.

Música d'Asa