ULLS DE NEN

Una cosa que em sorprèn i em captiva a parts iguals és que els nens no siguin conscients que gairebé tot, en aquesta vida, es ven o es compra. El passatemps preferit de l'Estel, més que el parc, és anar a jugar a les botigues de joguines, l'Abacus és un puntal a casa meva. Ella entra decidida, es treu la motxilla i me l'allarga, enfila la rampa a cent per hora i es planta davant les cuinetes... s'hi pot passar hores... ara la màquina enregistradora, ara el forn, ara la rentadora...

Quan ja és tard i cal anar cap a casa, recull, es posa la jaqueta i la motxilla i se'n va, tan contenta com ha arribat.

Jo l'observo i penso que la vida, si la veiéssim sempre amb ulls de nens, no seria tan complicada!

AVANTPASSATS

Arriba una edat on un s'ha de preguntar d'on ve i on va. Hauria de ser un deure conèixer la vida familiar, les petites històries que teixeixen la teva personalitat. Hauria de ser una matèria a l'escola conèixer aquells avantpassats que varen fer mans i mànigues perquè tu arribessis a existir.

El meu pare, últimament, s'ha interessat per l'arbre genealògic de la família, es remunta al s. XIV i això, per si sol, ja ens fa conversar durant llargues hores, posant les peces del trencaclosques totes juntes.

Al s. XIX, l'hereu del Mas G. va perdre tot el que tenia i el varen desnonar. Varen haver de renunciar al mas i varen subhastar totes les seves pertinències a l'esplanada del davant.

Imagino que varen ser temps difícils per la família, dificilíssims, però, vist en perspectiva, després de molts anys, de segles i tot, els G. seguim aquí, aguantant el tipus com podem, amb la fortalesa de saber que molt temps enrere, un hereu fet jornaler, va tirar endavant, va recomençar perquè una branca de la família no morís amb ell.

Estimat avantpassat, farem com vostè va fer: no ens farem petits davant els problemes, els encararem amb valentia, canviarem de pell quan calgui, farem un món millor perquè d'aquí molt temps, fins i tot segles, hi hagi algú que es pregunti d'on ve, reconstrueixi aleshores el seu arbre genealògic i ens trobi allí, ben assentadets, gaudint ja d'una eternitat ben guanyada.

Gràcies pare.

LLISTA OPTIMISTA

Torno amb força i amb ganes d'escriure una entrada per setmana, com ho feia abans, quan vaig començar el blog, a Ottawa, ara fa tants anys.

I vull tornar amb una de les meves llistes optimistes que ajuden a gaudir dels dies d'hivern com si fossin dies d'estiu, plens de llum i color.

Deu coses que em fan aixecar del llit:

1. La llar de foc de la casa de fusta de Sils.
2. La Lara que demana l'esmorzar.
3. L'estel que diu, des de la seva habitació: “A vegades el vermell, és rojo!”, sense saber ben bé perquè.
4. Mister H. que vol anar a córrer, i es vesteix en la foscor de l'habitació.
5. El popeye que s'enfila i s'arrauleix als peus del llit.
6. La idea que fa dies que em ronda pel cap: pintar-me les ungles d'un vermell intens i veure com moc les mans i els dits.
7. Observar la neu que ha caigut a les muntanyes aquesta nit, des de la finestra panoràmica de dalt la casa.
8. Sentir que m'han tornat les ganes d'escriure.
9. Compartir les tardes amb tres generacions a casa la Roser.
10. Mirar el meu voltant i veure que tot va com ha d'anar.

Gràcies per esperar-me.